La Transició ja forma part d’aquelles paraules que ens ubiquen en un lloc i un temps concrets de la història. Si aC i dC ens situen abans i després de Crist, la Transició ho fa en tots aquells esdeveniments del dF, “després de Franco”, és a dir els posteriors a 1975. I aquest llibre ens porta fins al final dels anys Pujol, que l’autor pronostica com el final d’una època per a tot Espanya. I no és una anàlisi feta a temps passat, s’anticipa tres anys a allò que ha d’esdevenir, ja sigui per conclusió pròpia o pel que va investigant mentre es realitza l’obra.

Si bé la Transició té un protagonista reial per la seva Reialesa i real perquè va existir, aquest llibre va més enllà. El seu autor, avesat escoltador i profund coneixedor del tema, aconsegueix que 60 personatges d’aquells anys, i d’aquests, diguin el que pensen de veritat, els planteja interrogants i els escolta per dedicar-los deu pàgines de lletra menuda, aconseguint uns testimonis que donen vida a un llibre de 626 pàgines, i que, sense pretensions d’obra magistral, configuren un volum entranyablement necessari, tant perquè no es perdi la memòria col·lectiva com per a l’estudiós d’aquells anys.

Els anys passen, el temps va a preu fet, immisericordiós, Àngel Font pensa que si no es recullen testimonis quan toca, tot el que es diu fora de lloc té poca credibilitat, encara que visquem temps de recopilació de dades i d’alta tecnologia per a la informació. També són, a vegades, temps de desinformació.

Aquí queden unes pàgines fàcils de digerir, un llibre que va néixer per ser un clàssic de configuració i caire moderns. Ja fa 18 mesos que és a totes les llibreries i a les biblioteques de totes les facultats d’història d’Espanya. Un autèntic best-seller.
   
"L’evolució d’un país és propiciada per la capacitat
dels seus dirigents polítics. Aquests, al seu torn, estan sotmesos
als vaivens dels avenços que propicien. Jordi Pujol va superar
la seva pròpia etapa: els anys de la Transició, l’Espanya d’aleshores
i d’avui. Catalunya, la pau de tots... No és estrany
que el destaquem especialment en aquest llibre."
Molt Hble. Sr. Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003
“De Santiago Carrillo s’han de destacar el seu gran valor com a polític
i la seva faceta com a periodista i escriptor.
El 1976 va tornar a Espanya i es va convertir
en un dels protagonistes més destacats de la transició.
No es pot analitzar amb rigor aquesta etapa de la nostra història
sense comptar amb les seves opinions.
Diputat per Madrid en les eleccions de 1977, 1979 i 1982,
va exercir de portaveu del grup parlamentari comunista. El
1985 va fundar el Partit dels Treballadors
d’Espanya - Unitat Comunista"
Santiago Carrillo
Secretari general del
Partit Comunista d’Espanya (1960-82)

Total personatges:  63

Juan Carlos I.
Alborch, Carmen.
Álvarez del Manzano, J. M.
Andreu, Francesc.
Anguita, Julio.
Antich, Francesc.
Arzallus, Xabier.
Balbín, José Luis.
Barceló, Àngels.
Beiras, Xosé Manuel.
Boadella, Albert.
Bofill, Ricard.
Calduch, Ramón Maria.
Calvo Sotelo, Leopoldo.
Camacho, Marcelino.
Candel, Paco.
Carles, Ricard M..
Carod-Rovira, Josep Ll..
Cruyff, Johann.
Cullell, Josep Maria.
Cuní, Josep.
Dexeus, Santiago.
Duran i Lleida, Josep A..
Duran, Anna Maria.
Echevarne, Fernando.
Fraga Iribarne, Manuel.
Franco, Antonio.
Gabilondo, Iñaki.
Gaspart, Joan.
González, Felipe.
Guardiola, Josep.
Ibarretxe, Juan José.
Janer, Maria de la Pau.
Lacalle, Enrique.
Maragall, Pasqual.
Martín Frías, Francisco.
Mas, Artur.
Mayor Oreja, Jaime.
Mayor Zaragoza, Federico.
Moura, Beatriz de.
Olivas, José Luis.
Ollé Bertran, Joan.
Otero, Julia.
Piqué Vidal, Joan.
Piqué, Josep.
Portabella, Pere.
Rahola, Pilar.
Redondo Urbieta, Nicolás.
Reixach, Carles.
Ribó, Rafael.
Ruiz, Pedro.
Samaranch, Joan Antoni.
Sánchez Dragó, Fernando.
Serra, Narcís.
Solé Tura, Jordi.
Suárez, Adolfo.
Villatoro, Vicenç.
Xirinacs, Lluís Maria.
Almeida, Cristina.
Carrillo, Santiago.
Cebrián, Juan Luis.
Luca de Tena, Guillermo.
Llach, Lluís.

 

 

 

 

 

 

 

Adolfo Suárez
“Els anys del Molt Honorable senyor Pujol, sense oblidar els del senyor Tarradellas, han estat, a Catalunya i al conjunt d’Espanya, anys decisius per a la implantació de la democràcia i l’estat de les autonomies.”
 
Leopoldo Calvo Sotelo
“Pujol pot anar-se’n tranquil del palau de la Generalitat, deixant als qui el succeeixin la tasca també històrica d’administrar la seva gran obra dins de les amplíssimes fronteres que ell va saber guanyar.”
 
Felipe González
“Un treball sobre una època apassionant de la història del nostre país: la transició. (F. G. referint-se a l’autor).”
 
Jordi Pujol
“Espanya havia de resoldre dos problemes: el problema d’Euskadi i el de Catalunya. Paradoxalment, en l’actualitat, tots dos problemes tornen a estar sobre la taula de debat polític.”
 
Juan José Ibarretxe
“És important recordar que només el 30% dels bascos van donar suport a la Carta Magna actual en el referèndum constitucional.”
 
Manuel Fraga Iribarne
“Havíem de començar per posar Galícia al mapa, i ho vam fer.”
 
Santiago Carrillo
“En realitat, Suárez és un home que es mereix la gratitud de l’esquerra d’aquest país.”
 
Pasqual Maragall
“Un altre canvi important, i es podria dir que històric, va ser tornar el mar a Barcelona.”
 
Artur Mas
“Encara que reconec els mèrits de l’Estatut de Sau, el cert és que, en aquests moments, ha quedat petit.”
 
José María Álvarez del Manzano
“La presència del rei i la seva actitud davant el cop d’estat del 23-F van marcar definitivament el començament de la transició.”
 
Jaime Mayor Oreja
“Va ser el poble qui va fer possible la transició, demostrant una maduresa que no ha perdut des d’aleshores.”
 
Julio Anguita
“El rei ens va venir imposat per la voluntat de Franco, és el seu hereu polític, no ha estat sotmès a l’aval de les urnes.”
 
Guillermo Luca de Tena
“En aquella època, més que mai, la premsa va ser el quart poder.”
 
Fernando Sánchez Dragó
“La tradicional acràcia espanyola; efectivament va ressucitar, però va ser devorada.”
 
Juan Luis Cebrián
“No crec que la premsa s’hagi d’autocensurar, més aviat s’hauria d’autocontrolar.”
 
Iñaki Gabilondo
“La ràdio a Espanya no va tenir la possibilitat d’informar en llibertat fins al setembre de 1977.”
 
Vicens Villatoro
“Durant la transició, la pluralitat va arribar per fi a la televisió.”
 
José Luis Balbín
“Crec que el país era més tolerant quan Franco acabava de morir que avui dia.”
 
Josep Cuní
“Tímidament començaven a escoltar-se veus diferents de les oficials en atrevits programes d’entrevistes i debats que assumien un cert risc.”
 
Antonio Franco
“Bastants mitjans de comunicació es van esforçar a millorar la situació i van treballar per aconseguir la llibertat d’expressió.”
 
Lluís Llach
“Suárez, Martín Villa, Fraga, estaven totalment desfasats, es movien en unes circumstàncies que semblaven previstes, però que no ho estaven.”
 
Joan Font

M'ha agradat llegir el llibre i penso que en aquells inicis no va ser fàcil, amb tot continuo pensant que encara no s'ha acabat, ens hem de superar molt més.

Joan Font
 

 

 

 

 

 

 

 

Nom*:
Adreça electrònica*:
Opinió*:

Siusplau introdueixi les següents paraules:
* Camps obligatoris