Aquesta obra no és un llibre d'advocats estrella -que també n'hi ha-, ni fa diferències. Els anys de exercici i el dia a dia actual de cada lletrat fan que el sector jurídic professional sigui un dels més legitimats per a valorar els avenços normatius, des de 1978, en tots els àmbits de la societat; també, per a comentar els fracassos que siguin interessants de recordar. Autèntics defensors del nostre Estat de Dret, des de la seva actuació com a professionals lliberals, els nostres advocats són els millors crítics constructius i alliçonadors que, sense estar als organismes del poder judicial, protesten a través dels seus respectius col·legis davant qualsevol injustícia social. En aquests 30 anys ha hagut bona mostra de tot això. Alguns dels fets es recullen en El Estado de Derecho después de 1978, com a Testimonis per a la Història. El silenci dels juristes, o el conformisme, són un fre per al desenvolupament o l'adequació de les lleis que la societat requereix amb urgència per progressar. El jurista ha de pronunciar-se sempre. Els poders de l'Estat han d'estat atents a la veu sabia i pràctica dels professionals independents. Ells i elles són els autèntics mestres de les ciències jurídiques. El nostre Estat de Dret i el nostre Poder Judicial tenen una legió de juristes espanyols al seu costat, tant per alenar-los com per exigir-los des de la fidelitat i la voluntat més positiva de progrés. El Estado de Derecho después de 1978 és una nova temptativa per què el ciutadà senti més propers als homes i a les dones que velen pels seus drets. Un testimoni per a la història que els historiadors de demà hauran de tenir a mà.

 

  
     


“No hi ha fre a la passió d’Àngel Font per la política contemporània i la història. De manera que, un dia, es va dedicar a entrevistar desenes de testimonis de la transició espanyola. El resultat: un document polifònic que refresca la memòria als qui van viure l’època i la reconstrueix per als qui no hi eren.”
El Periódico, 17-12-03