


Un llibre necessari sobre els primers mesos de la crisi que
s’inicia el 2008. Fet amb la col·laboració de 255 testimonis.
A principi de l’any 2008 s’anunciava una crisi financera que podria
capgirar els conceptes i les bases de l’economia a nivell mundial.
Els analistes financers i els virtuosos de l’economia predicaven un
efecte dominó eminent: si Amèrica trontollava, Àsia i Europa
trontollarien encara més fort.
A Espanya era any electoral, i després d’estar venent la imatge d’un
país modèlic, que estava escalant els primers llocs del benestar
i l’economia social, no es podien prendre mesures amb la mateixa
urgència que a la resta d’Europa: això faria perdre les eleccions
irremissiblement. La paraula crisi era rebutjada: per al Govern
central, la crisi, simplement, no existia.
Davant un país desorientat i endeutat, d’un índex d’atur que
s’anunciava catastròfic, d’una banca que abandonava els clients a la
seva sort per autoprotegir únicament els seus interessos i d’una
política econòmica sense nord, de pegat darrere pegat,
l’empresariat es troba deixat de la mà de Déu i molt enfadat amb la
classe política i les males previsions dels economistes. Es pot dir
clarament que estava, i encara està, emprenyat.
Urbanistes, topògrafs, promotors, registradors, apis… donen testimoni de l’esclat immobilari i de la importància d’aquest sector multidisciplinar en el desenvolupament de la nostra economia.


Des de la recerca bàsica fins a l’experimental, l’aplicada i els fàrmacs, cal apropar el món científic a la societat.
Inquietuds i afanys, és una de les moltes lectures que es poden fer del resultat final d’aquest tercer volum que Àngel Font dedica als metges i metgesses de Catalunya.


El col·lectiu de professionals més nombrós és el mèdic. El servei que donen és el més important; sanitat i recerca, un volum excepcional.
Des dels grans hospitals de referència fins a grups d’especialistes exposen la feina que es fa, tant per als malalts com per a la recerca.


Cultura i tradicions tenen en l’associacionisme el marc jurídic i econòmic que els permet sobreviure i donar als ciutadans un servei exemplar.
Catalunya és un model especial en la creació d’associacions, federacions i confederacions; neixen aquí i s’estenen per tot l’Estat.


Les fundacions tenen una forma administrativa i una normativa especial que permeten donar una atenció social amb la garantia dels patronats que s’hi comprometen.
L’assessorament jurídic no pot faltar en cap empresa de futur. Dos-cents advocats ens inicien en el tema.


La gestoria de tota la vida és avui una eina moderna i adequada a les necessitats professionals.
L’empresariat català ja té prou en fer rutllar el seu negoci. Els professionals d’aquest llibre li estalvien la feina ingrata.


La indústria catalana i la lluita per sobreviure a la competència ferotge del món global.
L’esperit empresarial de Catalunya sempre ha estat el senyal d’identitat que ha fet possible la nostra existència com a poble.


Un important grup de lletrats ens explica la diversitat de disciplines que el Dret i ells mateixos posen al servei de la societat.
“Déu va fer el cel i la terra, però nosaltres seguim posant l’ordre que cal per viure.” Un llibre de mestres del volum i l’espai.


Els administradors de finques, els apis i altres entitats de l'habitatge i la construcció expliquen la seva història i els seus reptes.
Un llibre que fa posar la pell de gallina. Quina lluita la de la dona que vol arribar al món empresarial!.


No és un llibre de receptes, és la historia dels nostres restauradors i la nostra cuina explicada pels restauradors.
La base de la política i el primer grau de l’ordre social neixen al municipi.
Catalunya deu molt als seus alcaldes.

Aquesta obra no és un llibre d’advocats estrella -que també n’hi ha-, ni fa diferències. Els anys d'exercici i el dia a dia actual de cada lletrat fan que el sector jurídic professional sigui un dels més legitimats per a valorar els avenços normatius, des del 1978, en tots els àmbits de la societat; també, per a comentar els fracassos que siguin interessants de recordar. Autèntics defensors del nostre Estat de Dret, des de la seva actuació com a professionals lliberals, els nostres advocats són els millors crítics constructius i alliçonadors que, sense estar als organismes del poder judicial, protesten a través dels seus respectius col·legis davant qualsevol injustícia social. En aquests 30 anys ha hagut bona mostra de tot això. Alguns dels fets es recullen en El Estado de Derecho después de 1978, com a Testimonis per a la Història. El silenci dels juristes, o el conformisme, són un fre per al desenvolupament o l’adequació de les lleis que la societat requereix amb urgència per progressar. El jurista ha de pronunciar-se sempre. Els poders de l’Estat han d’estar atents a la veu sabia i pràctica dels professionals independents. Ells i elles són els autèntics mestres de les ciències jurídiques. El nostre Estat de Dret i el nostre Poder Judicial tenen una legió de juristes espanyols al seu costat, tant per alenar-los com per exigir-los des de la fidelitat i la voluntat més positiva de progrés. El Estado de Derecho después de 1978 és una nova temptativa perquè el ciutadà senti més propers els homes i a les dones que velen pels seus drets. Un testimoni per a la història que els historiadors de demà hauran de tenir a mà.


La Segunda Transición cobreix una necessitat latent: tancar cometes sobre els interrogants oberts quan Sa Majestat, mantenint-se fidel a les lleis que va jurar que compliria, aprofita la legitimitat vigent per obrir pas a una transició democràtica i a una monarquia de caire modern i popular. Trenta anys després s’han acabat els interrogants. Ho diu tot Espanya en veu dels seus alcaldes; el poble legitima, amb la seva actitud, el que en el seu dia se li va imposar i més tard se li va consultar en el referèndum del 6 de desembre de 1978. En acceptar la Carta Magna, es legitimava, alhora, la monarquia, però tots els espanyols ho van entendre així? Es va dir sí a una Constitució que el poble no va llegir, però que els seus polítics de confiança avalaven.
El que ja se sap i el que mai no es va dir sobre la transició política espanyola. Declaracions inèdites i records omesos fins avui d’uns anys que van tenir amb l’ai al cor Espanya i tots els països democràtics, que esperaven amb impaciència el desenllaç exemplar del procés emprès per tot un poble i pels seus dirigents polítics. Un llibre ple de continguts emotius i vivències positives, sorgits dels sentiments més profunds dels seus protagonistes. Un homenatge al sentit comú de tot Espanya, amb una destacada menció de Catalunya, en reconeixement a la seva voluntat integradora i pacífica.


Viure una vibrant aventura i divertir viatjant entre lletres, sense oblidar valors humans i formatius, és l’objectiu que l’autor s’ha marcat, i ha aconseguit, en aquesta novel·la.
Els protagonistes, nois i noies adolescents i un ancià, viuen un creuer frenètic. La vida dins el vaixell és d’un costant suspens i les visites facultatives són un veritable delit: petites aventures enllaçades amb la trama central en el mateix creuer, el Scala Dei.
La intriga no minva en cap capítol del llibre. Però l’autor fa un pas més enllà, en reflexionar sobre el paper dels pares i la conducta dels adolescents, així com el respecte que es deu als professors, baralles matrimonials, divorcis, etc. L’integrisme islàmic –un dels nois és un espanyol d’origen magrebí, ell i el seu entorn formen part de la trama– és un tema recurrent.
Encara que difícil d’assolir, Àngel Font intenta divertir joves estudiants i adults àvids de lectura fàcil i inquieta; el llibre aconsegueix àmpliament els seus objectius: impossible deixar-ne la lectura un cop encetada. Bon creuer!
Diari escrit a temps real sobre els mesos de gestació del primer home embarassat. No es tenen fills a l’edat més fèrtil. No hauríem de matar fetus latents. No hauríem de fecundar ancianes. No a la hipoteca abans que els fills. No agrada el comportament entre polítics. No es va a votar ni per un ideal. No tractem bé a les dones. No donem valors humans als nostres fills. No valorem l’ètica ni l’honor. Aquesta és la història d’un home que va prendre la decisió escandalosa de posar el seu propi remei -quedar embarassat!-, tot pretenent que ho feia per amor, un altre NO! Tots tenim el nostre drama particular i cap dret a faltar a l’ètica sota cap concepte. Aquesta novel·la no s’ha escrit per passar l’estona, encara que el temps passarà volant, o faltarà temps per llegir-la d’una tirada. “...Un llibre apassionant sobre el primer home embarassat. No és ètic, encara que clínicament possible...”


Amb Nuevo Rico Àngel Font ens introdueix dins les giragonses d’una infantesa truncada i la cruel condició humana, incapaç de compadir-la. La qual cosa condueix a les ires de la vida. Una novel·la duríssima per a lectors d’obres poc comunes, però audaços i trepidants. Amb només 5 anys, el protagonista veu a la seva mare sotmesa per la força bruta i el xantatge. Aquestes confuses imatges de la seva infantesa són el tret de sortida de tota una vida: una carrera plena d’èxits i culminacions no exemptes d’atropellaments i baixeses. L’autor, bon coneixedor de l’entorn en que es mou el protagonista -arquitectura i dret- ens mostra un paisatge urbà i un ambient familiar trencador per la seva cruesa, i asfixiant per aquesta capacitat que té d’implicar-se en el relat. El narrador és omniscient i loquaç fins a la perversió. Estem davant una proposta per estimar i somiar o per odiar fins a culminar els cims més extrems de la venjança?
Què pot passar quan un pare descobreix que el seu fill d’onze anys ha estat forçat a fumar maria al pati de l’escola? Com reacciona un pare quan el seu fill adolescent és sotmès a un vil xantatge per part de la direcció d’un centre escolar, amb drogues de per mig? I si la policia entrés d’improvís, a una de les nostres escoles? Trobaria drogues si registrés a fons? La realitat i la ficció s’entremesclen en aquesta insòlita novel·la basada en un fet real, que l’autor aprofita per denunciar, sumant-se així a la protesta popular que reclama més atenció al tema de les drogues als centres escolars. No voler veure o reconèixer una realitat que ens avergonyeix, no significa altra cosa que una irresponsabilitat, o pitjor encara, un encobriment. Tancant els ulls només apaguem la consciència pròpia, però el problema segueix aquí. Aquest llibre és Déu n’hi do! L’autor es cura en salut tot anomenant ficció narrativa a allò que pot semblar més inversemblant, encara que el desitjable seria que tota la novel·la ho fos.


En aquesta novel·la Àngel Font ens ofereix evasió i implicació dins una temàtica capaç d’impressionar el lector més exigent. Sense allunyar-se de la trama central, amb un guió basat en fets increïblement certs, el narrador va dosificant refl exions sobre desigualtats socials, plantejant qüestions que afecten tant al creient com a l’agnòstic. El món real, allà a les missions, o aquí a la gran urbs, es contradiu amb la doctrina d’una Església que sembla cega, o que no vol veure la realitat del nostre temps. L’amor, la llibertat i molt especialment la maternitat són reivindicacions del clergat de base i alguns membres de la jerarquia. En aquest sentit es defineixen enèrgicament els protagonistes i el narrador. La manipulació és tractada amb irritació. Un intent més per què els jerarques de l’Església obrin els ulls. Els creients d’avui no són una colla d’incauts. El rellotge del Vaticà no està sincronitzat amb el de l’assemblea de fidels. Àngel Font en el seu afany de transmetre coneixements i vivències reals, en aquesta novel·la aconsegueix uns resultats que van més enllà de l’entreteniment, ja que ofereix al lector una escapada que difícilment oblidarà.
Com pot un home, format en el si de l’Església, sobrepassar la pròpia Institució per creure’s Déu? Ho és realment? L’era de les comunicacions via satèl·lit, la nova economia i la globalització són les bases d’una Església que pot canviar. N’hi ha prou de trobar el líder adequat, formar equip amb les dones en pla d’igualtat, transmetre un missatge solidari i disposar d’una pàgina web. Els miracles d’avui i els de sempre, el temor de Déu Totpoderós, els Estigmes de Crist en el cos d’un negre de fe musulmana, tot serveix per a “un missatge” definitiu si es globalitza a través d’Internet.


El postfranquisme va il·luminar una transició tan plena de llibertats com d’obligacions fiscals. El poble
va ser alliçonat per pagar impostos, però qui els va recaptar i encara segueix fent col·lecta és l’empresari.
Què passa quan l’empresari només té un taller i bona voluntat per començar de zero? Dona, fills, àvia,
treballadors, Hisenda i Seguretat Social...
El protagonista acaba pensant si no deu estar fent l’idiota. No és un llibre denúncia, és la realitat
empresarial que es debat entre el drama i la comèdia. Abusos i excessos, picaresca i ironies que
divertiran a uns i avergonyiran a molts més.
Per llegir alguns llibres s’ha de tenir estómac. El sablazo no és apte per a irritables.
Un pla elaborat escrupolosament i un equip adequat per treballar-hi sense dubtar del resultat, és tot el que es necessita per posar en marxa el complot català. Tenien les armes que ningú no qüestionaria mai. Una font de riquesa capaç d’aixecar l’economia de diversos països. Un govern que va entrar en el seu joc i es va deixar manipular irremissiblement. Els vots dels qui van arribar d’altres zones del país i els dels seus fills. Semblava que només podia passar en la ficció, però va passar de veritat. Espanya no s’esperava això de Catalunya. Van descobrir massa tard que ja no quedava ningú que tingués els dos cognoms netament catalans.